Sovint es diu que Portugal i Espanya són com dos germans: comparteixen una història comuna, una cultura semblant i, per descomptat, la península Ibèrica. Tot i això, darrere d’aquestes similituds superficials s’amaguen dues nacions amb identitats úniques i diferenciades. A la nostra agència de traducció et parlem de les seves diferències. Les vols conèixer? Continua llegint!
Així són els portuguesos i així, els espanyols
Comencem per la manera de ser de cadascú. Es tendeix a descriure l’espanyol com una persona alegre i el portuguès com una persona malenconiosa. Tot i això, ni tot és festa a Espanya ni tot és fado a Portugal.
Malgrat això, hi ha trets molt diferents en definir tots dos. Els espanyols són més extravertits, parladors, sorollosos, expressius, informals i petoners. Manifesten els seus sentiments d’una manera més oberta. Per altra banda, els portuguesos són més reservats, parlen molt menys i en veu baixa, són molt educats i formals. En termes de formalitats, superen els espanyols. Portugal continua sent el país de doctors i enginyers, on el títol té una gran importància, potser massa. Els espanyols prefereixen el tuteig i fins i tot s’ofenen si els tracten de vostè.
Costums diferents
A Portugal, fer uns vinets no és un costum gaire estès. Pel que fa als horaris, tampoc no es coincideix amb el país veí, i no només perquè a Portugal sigui una hora menys.
A les 12 del migdia a Espanya es pren una tapa de truita amb una canya o una torrada amb tomàquet i oli, per exemple. A aquesta hora a Portugal ja preparen la taula per dinar, encara que els restaurants s’omplen cap a les 13 hores.
Dinar a les tres de la tarda i sopar a les deu de la nit és una cosa molt comuna a les famílies espanyoles, però no a les portugueses, on aquests horaris són considerats molt tardans.
A Espanya, qui pot, després de la feina es pren una cerveseta amb els companys o amics abans de sopar. Al país veí, això de sortir i fer de vins no és gaire comú, encara que cada vegada hi ha més llocs per anar de tapes i canyes. I ja que parlem de menjar, encara que tots dos comparteixen la dieta mediterrània, hi ha algunes diferències, sobretot en la forma de preparar i presentar els aliments. Cal acabar amb determinats mites: els portuguesos són experts en bacallà, però no consumeixen només aquest peix.
De la mateixa manera que els espanyols no només mengen fregits ni ens passem el dia a base de broquetes i racions, com de vegades pensen els veïns. Si a Espanya no es perdona moltes vegades el primer i segon plat i les postres, a Portugal no perden el costum de barrejar-ho tot en un mateix plat, on normalment no falta l’arròs.
L’idioma, una gran diferència entre els dos països
I què hi ha dels idiomes a Portugal i a Espanya? Aquest és un altre tema. La fonètica portuguesa és molt més rica que l’espanyola, cosa que els facilita molt l’aprenentatge d’altres idiomes. A més, a excepció dels dibuixos animats, totes les sèries i pel·lícules s’emeten en versió original, tant al cinema com a la televisió.
És cert que els espanyols tenen una oïda menys entrenada, però costa millorar quan des de petits els ensenyen anglès professors espanyols i, en general, és l’únic idioma estranger que se sent en el dia a dia. L’oïda dels espanyols està poc o gens habituada a altres idiomes. Tot i això, aquest problema espanyol s’exagera força a Portugal, on també critiquen els seus veïns per traduir-ho tot a l’espanyol. Entre els mites que esmentava, molts portuguesos encara afirmen que els espanyols diuen «Piedras Rodadas» en lloc de The Rolling Stones i «Juanito Caminante» en comptes de Johnnie Walker.
Un grup de persones parla durant una reunió a una cafeteria.
Com passa amb molts idiomes, entre l’espanyol i el portuguès també hi ha els denominats falsos amics. Si un portuguès li diu a una noia que està espantosa, vol dir que està espectacular, impressionant. I quan els espanyols diuen que el menjar està exquisit, per a un portuguès no vol dir que està deliciós, sinó que és rara o estranya.
Com traduir cap al portuguès
Tenint en compte les diferències culturals entre tots dos països, quan es tradueixen textos entre espanyol i portuguès és crucial ser conscient de les subtileses lingüístiques i culturals que distingeixen els dos idiomes i els seus parlants.
Un traductor expert, com els d’Okodia, captarà l’essència de cada idioma i cultura per transmetre el missatge original d’una manera precisa i natural amb l’objectiu que allò que separa tots dos països sigui un punt d’unió lingüístic.
