La gastronomia espanyola és una delícia. I ho és en tots els sentits. És una de les més riques i variades que hi ha. Només cal veure com els estrangers lloen les bondats dels plats i no només arriben a Espanya buscant sol i platja, sinó també menjar bé.
Tot i això, hi ha vegades en què cal prendre’s la gastronomia espanyola amb humor, sobretot quan no ha estat un traductor professional qui ha ajudat que els turistes sàpiguen què consumiran en la seva llengua materna.
Postres que marquen tendència per la traducció
L’antiga xarxa social Twitter (ara coneguda com a X) s’ha convertit en un lloc on els usuaris comparteixen les seves històries més curioses. Entre elles, els errors de traducció gastronòmica marquen tendència, sobretot aquells que donen noms nous a postres tan típiques de la gastronomia espanyola com és el tocino de cielo, o “flamet” en català.
En un conegut restaurant espanyol també van ser creatius amb el nom d’aquestes postres al menú en anglès. Així, la traducció de les postres en si era “bacon from heaven” (bacó del cel).
Però l’anècdota no s’acaba aquí, no. A la carta de les postres també hi havia la milhoja, o pasta fullada, un pastís quadrat fet amb merenga o crema de gema entre dues capes de pasta de full, amb glaça per sobre. El restaurant va traduir la paraula “milhojas” separant-la en “mil” i “hojas”, de manera que va acabar traduït així: “a thousand sheets”.
Errors de traducció gastronòmica a Múrcia
Si passem a les postres típiques d’algunes comunitats autònomes, arribem al cas característic de Múrcia, on per Setmana Santa i al Bando de la Huerta es consumeix una mena de galeta fregida i arrebossada en sucre que té crema de gema dins i que es coneix com a matasuegras. Hi ha locals de gastronomia on han seguit fent servir la creativitat de Google… o potser la traducció literal de la intel·ligència artificial, i en anglès l’han traduït com a “kill mothers in law”.
La traducció desafortunada d’unes postres a Àvila i Burgos
D’altra banda, a zones com Àvila i Burgos és comú consumir un dolç típic anomenat tetillas de monja. Aquí tornem a trobar errors de traducció gastronòmica a la carta d’alguns bars que van optar per la traducció literal i el resultat va ser “nun tits”.
Per què es cometen errors de traducció gastronòmica?
El món de la gastronomia és un univers de sabors, textures i aromes que s’enriqueix amb la diversitat cultural. Tot i això, quan aquesta riquesa cultural es trasllada a un altre idioma a través de la traducció literal sense comptar amb professionals en la matèria, poden aparèixer errors que no només desvirtuen l’experiència culinària, sinó que també poden generar confusions.
Falsos amics en la traducció gastronòmica
Un dels obstacles principals en la traducció gastronòmica són els falsos amics, aquelles paraules que semblen tenir un significat semblant en dos idiomes, però que en realitat es refereixen a conceptes diferents. Un exemple clàssic és “caldo”, que en espanyol significa un líquid resultant de la cocció d’aliments, mentre que en italià es refereix a un brou específic amb carn.
Un altre parany lingüístic són les expressions idiomàtiques o refranys relacionats amb la gastronomia que no tenen una equivalència directa en un altre idioma. Traduir-los de manera literal pot donar lloc a frases sense sentit o, fins i tot, ofensives.
La importància del context cultural
La gastronomia està molt lligada a la cultura i les tradicions d’un poble. Traduir un menú sense tenir en compte el context cultural pot comportar errors com ara incloure ingredients que no són comuns al país de destinació o fer servir termes que no tenen el mateix significat per als lectors.
Per això, a l’hora de traduir les cartes o els menús, per exemple, cal comptar amb l’ajuda d’un traductor professional.Aquestes persones tenen experiència en traducció i són, a més, natives de l’idioma al qual tradueixen; elles, millor que ningú, eviten les traduccions literals que tant de mal poden fer a la reputació de l’empresa.
