Encara que de vegades els límits entre traducció general i traducció especialitzada no estan prou clars, se sol fer aquesta gran distinció dins de l’ampli món de la traducció. En termes molt generals, ja que s’ha escrit i parlat molt sobre el tema, en traducció general els textos i la seva terminologia són menys complexos i, entre ells, s’inclouen els textos periodístics, els textos publicitaris i els correus electrònics. La traducció especialitzada, que ens ocupa avui, comprèn la traducció científica, la traducció jurídica, la traducció literària i la traducció audiovisual, entre d’altres. En aquest gran bloc d’especialitats és on un traductor s’enfronta a més d’un desafiament, d’aquells que tant ens agraden als professionals de la traducció.
Per començar, trobem una terminologia específica per a cada àrea de coneixement, es fa servir el llenguatge concret per a cada especialitat, per la qual cosa l’ús de diccionaris especialitzats és imprescindible. Ja no n’hi ha prou amb consultar diccionaris bilingües generals o monolingües, encara que sí poden servir com a complement.
El coneixement sobre la matèria també resulta de gran valor. La situació ideal és que el traductor sigui alhora especialista en l’idioma i en la matèria sobre la qual versen els textos que habitualment tradueix. Si no és exactament el cas, estar en contacte amb un especialista en la matèria per fer consultes pot ser una bona alternativa.
Relacionat amb el punt anterior tenim el fet d’haver de bregar amb l’intrusisme professional que, tot i que no és exclusiu del camp de la traducció, sí és molt freqüent. Lamentablement, hi ha moltes empreses que converteixen els seus empleats en traductors, sense que tinguin la competència lingüística necessària, només perquè saben comunicar-se oralment en altres idiomes, per exemple. No li fan cap favor al bon nom de la traducció professional, dit sigui de passada.
[Sharer]La capacitat per documentar-se i l’habilitat per fer cerques fructíferes ajudaran al traductor a gestionar millor el seu temps i seran un requisit per fer una feina òptima. Un traductor no té l’obligació de saber-ho tot, però sí de buscar tot allò que no sàpiga o recordi. Tot d’una, pots trobar-te buscant les parts d’una armadura per a una traducció de tipus literari o audiovisual o esbrinant com es diu la reacció que provoquen dos productes químics quan entren en contacte. És a dir, mai se sap el que es pot aprendre amb una traducció. Apassionant!
Un cop ben documentats i amb les ajudes externes adequades, ens trobarem sens dubte amb la resolució de problemes. Problemes que no es poden endarrerir —les dates límit sempre estan a l’aguait— i que no es poden delegar a un altre. Saber treballar sota aquesta petita pressió és un altre dels reptes de la traducció especialitzada, tot i que —això només ho entendrà un traductor professional— també resulta increïblement motivador i fa que cap feina s’assembli a cap altra.
Així és el dia a dia del professional de la traducció especialitzada i aquests són alguns dels reptes que es troba. Potser aquest post seria una bona lectura per aquells que encara es pregunten què fa exactament un traductor i si això és realment una feina. Ànim! Ningú no va dir que fos fàcil, només que valdria la pena.
