Hi ha tants tipus de traduccions com àrees a què pertanyen aquests textos. Cada branca aporta unes connotacions úniques i exclusives als seus continguts, la qual cosa propicia que les transcripcions s’hagin de tractar de formes independents i amb especialització. Les expressions específiques o els modismes són alguns detalls que s’han de tenir en compte a l’hora de fer aquestes traduccions. Però què tenen d’especial les traduccions jurídiques?
Quan ens enfrontem a la traducció d’un lloc web, d’un menú d’un restaurant, d’un llibre de contes o de qualsevol altre material, hem d’assumir la responsabilitat que això comporta, ja que els lectors que la rebin l’han de poder llegir amb el mateix significat que l’autor va voler transmetre. Aquesta responsabilitat és extensible a les traduccions jurídiques, però, a més, la connotació que les fa «diferents» radica en la seva legalitat. Bàsicament, les traduccions jurídiques són aquelles que es realitzen de textos legals. D’aquí les conseqüències que pot comportar una mala traducció, que poden arribar a ser molt greus o comportar finals dràstics, fins i tot.
Quins tipus de documents inclouen els anomenats textos jurídics?
Valgui la redundància, qualsevol de caràcter legal. Ja siguin públics (documents oficials d’una administració, d’un organisme…) o privats (testaments, actes notarials…).El document original el redacta habitualment un especialista, en aquest cas, un advocat, economista o similar que inclou termes molt tècnics, allunyats del llenguatge col·loquial. Cal trobar-ne l’homònim exacte, no només en una traducció literal sinó també en el context, que ens porti a una interpretació correcta del text complet. Per realitzar unes bones traduccions jurídiques, requerim d’un professional del dret, a més de traductor. Una mateixa persona que englobi les dues professions i pugui aportar un text de qualitat. I encara millor si és capaç de localitzar-lo, gràcies a que sigui nadiu de l’idioma d’origen
El format i els formalismes, els problemes principals
Una traducció jurídica es basarà en les lleis del país en el qual s’hagi redactat el document original, però es clar, cada país té la seva pròpia llei. Hi ha una diferència abismal en els reglaments de la Common Law (Gran Bretanya, EUA , etc.) i la de països més continentals, com Espanya o França. Les diferències entre el sistema de la Common Law i el sistema jurídic continental, derivat del dret romà, no només es troben en la casuística penal, sinó també en la tipologia contractual. Concretament, els contractes fets segons el sistema de la Common Law acostumen a presentar major llibertat de redacció i una tipologia més extensa, mentre que els contractes executats sota sistemes jurídics continentals presenten formes de redacció fixes que constrenyen la llibertat de redacció del text. Aquests formalismes jurídics poden ser o bé arcaismes consagrats pel temps, o bé formes terminològiques jurídiques que són necessàries perquè el contracte es reconegui com a tal. D’aquí que moltes vegades, en traduir un contracte en anglès al francès, espanyol, alemany o italià, haguem de fer una tasca d’adaptació del text i adaptar el missatge de l’original a les formes jurídiques del dret continental.
El Trust
Un clar exemple és el Trust, la forma jurídica del qual té un pes o significat diferent en la cultura d’arribada. Els Trust són molt usats en la cultura anglosaxona, amb diferents objectius i causes, però tots ells tenen en comú la figura del fideïcomís, que tot i que també existeix en el dret romà, s’emprava en casos diferents. En el dret romà, el fideïcomís apareixia en els testaments, quan el mort llegava els seus béns a un menor, per exemple, i tot esperant que aquest arribés a la majoria d’edat, el fideïcomís es feia càrrec de la gestió d’aquests béns, encara que ell mai no hi tingués dret a la propietat. En el dret saxó, el fideïcomís, o les companyies fiduciàries, tenen multitud d’utilitats, i poden fins i tot substituir les hipoteques, de manera que el propietari d’un bé immobiliari no té plenament el títol de propietat fins que no ha pagat el deute contret amb la companyia fiduciària, que es beneficia del títol de la propietat fins que el préstec s’ha pagat completament. Per tot això, cal conèixer en detall la tipologia contractual d’un i altre sistema jurídic, i saber quan es fa necessària una adaptació del contingut. L’important, en qualsevol cas, és que l’objecte, la causa i les parts del contracte quedin clars en la traducció, i que la traducció de les clàusules reflecteixi fidelment les condicions i pactes del contracte original.
El llenguatge jurídic
El llenguatge jurídic és comunament conegut entre els professionals del Dret. No obstant això, fora d’aquest àmbit acostuma a suposar un problema i aquest problema és encara més gran quan la informació necessària no està disponible en una llengua que la persona pugui entendre. Com fer front a això? Amb la traducció jurídica. Tanmateix, la traducció de documents legals també suposa un repte. T’expliquem quins són els reptes d’aquest tipus de traducció.
Diferències terminològiques
La terminologia planteja un altre problema en la traducció legal. Llevat que el traductor conegui bé i tingui experiència en els matisos del llenguatge legal de cada idioma, és probable que hi hagi un cert caos. Per això és important comptar amb traductors especialitzats en traducció legal, com els que tenim a Okodia.
Variacions sintàctiques
Les comes, els dos punts, els apòstrofs, els accents i els altres elements que ajuden a elaborar la sintaxi d’una sola oració poden causar estralls pel que fa a la traducció jurídica.
Moure la sintaxi o fins i tot petits canvis en la puntuació pot canviar el significat d’una frase sencera. Y el problema s’amplifica quan cal seguir les regles de sintaxi en dos idiomes diferents.
To o registre
El to d’un document legal s’ha de mantenir en tot moment, fins i tot en la traducció. I és que si no es manté el to del document, podrien haver-hi complicacions com, per exemple, la severitat de el to d’un avís legal podria no complir-se de forma adequada. Per idiomes, per exemple, l’anglès legal té un to molt formal i impersonal i, generalment, conté frases complexes que es refereixen a diversos temes. També s’acostuma a fer servir molt la veu passiva. Quan es tradueix a una llengua que utilitza principalment la veu activa, obtenir el to correcte és un gran desafiament. No obstant això, l’autèntic problema és que aquestes variacions en el to podrien provocar variacions en el significat real del text.
Les empreses i persones que sol·liciten una traducció jurídica necessiten un servei de màxima qualitat, sense cap mena de dubte sobre la fiabilitat del seu contingut. Això només s’aconseguirà contactant amb agències especialitzades en aquest tipus de traduccions que, de la mateixa manera, puguin garantir que els seus documents estiguin correctament traduïts i no comportin cap problema ni continguin cap error per mínim que sigui. Confiar en un especialista farà que els seus documents de propietat intel·lectual, contractes, pòlisses d’assegurances, informes pericials, procediments legals o qualsevol altre document, obtinguin la millor traducció.
Enllaços d’interès
Llatinismes jurídics que fas servir diàriament de manera incorrecta
