Encara que no hagis estudiat llatí, en el teu dia a dia fas servir paraules que venen d’aquest idioma. No te n’adones perquè és una cosa que ja tens interioritzada, però, sí, els llatinismes formen part del teu vocabulari. Un dels tipus de traducció que més els utilitza és la traducció jurídica. Però tot això ens fa plantejar-nos el dubte següent: de debò s’usen els llatinismes jurídics de forma correcta?
De facto
Segur que moltes vegades has volgut dir que alguna cosa és “qüestió de fet i no de dret”. De facto és un llatinisme que s’usa precisament per això. S’utilitza en referència al fet que alguna cosa és de fet, però que no s’ajusta a una norma prèvia. També s’utilitza en al·lusió als governs; quan es diu que un govern és de facto quan s’ha establert violant la constitució d’un estat, cosa que passa amb els cops d’estat, per exemple.
De iure
Tot i que és menys freqüent, també tenim l’expressió de iure. En aquest cas, la traducció és “de dret”. Al contrari que de facto, de iure s’empra per dir que alguna cosa té un suport jurídic, és a dir, que s’ha establert sobre la base d’un ordenament constitucional. Si fas servir aquesta locució amb aquest sentit ho estaràs fent correctament.
In dubio pro… i In dubio contra…
Altres locucions llatines que se solen utilitzar erròniament són in dubio pro i in dubio contra. Es tracta de les locucions llatines més emprades. Sabies que aquestes expressions tenen variacions? Segurament te les hagis trobat com in dubio pro reo ( “en cas de dubte, a favor de l’acusat”), in dubio pro operario (“davant el dubte, a favor del treballador”), in dubio pro cive ( “en cas de dubte, a favor del ciutadà”), in dubio pro debitore (“en cas de dubte, a favor del deutor”), in dubio pro contribuyente (“en cas de dubte, a favor del contribuent”) i així successivament.
També és possible trobar l’expressió in dubio contra, com a in dubio contra fiscum (“en cas de dubte, contra el fisc”), in dubio contra proferentem (“en cas de dubte, contra el proponent”). En molts casos, les diferències entre locucions són mínimes, però convé conèixer bé el significat d’una i d’una altra per evitar caure en errors. I si, a més, tens una bona base de llatí, molt millor perquè així les sabràs emprar en el context adequat.
