Després de fer unes pràctiques a l’ONU, el destí li va posar en safata una feina a Okodia – Grup traductor. Una feina que es podia fer des de casa, ja que des del seu naixement, l’agència de traducció ha apostat pel teletreball. Natalia forma part del nostre equip de Gestió de Projectes, ja fa més de 6 anys que treballa en aquesta petita-gran família! I a seguir-ne sumant!
– Quines són les teves tasques diàries?
Això m’ho pregunta el meu entorn molt sovint. A dia d’avui no tothom sap què és una agència de traducció, ni en què consisteix la meva feina com a gestora de projectes. Diguem que sóc el vincle entre el client i el traductor i qui fa funcionar tot el procés, a més de ser responsable que la feina feta sigui impecable, però això passa per un ventall molt ampli de tasques, algunes tangibles però d’altres menys. Analitzem els projectes i les necessitats que ens planteja el client, escollim el traductor idoni per a cada projecte o per a cada fase que requerirà, així com els terminis (fent malabars a la vegada amb les necessitats del client, és clar), ens avancem a possibles complicacions i les prevenim (tenim la visió de futur molt desenvolupada!), solucionem els dubtes que pugui tenir el traductor o imprevistos que sorgeixin al llarg de la feina i, finalment, ens assegurem d’oferir un resultat òptim i que compleixi els requisits de cada client. T’asseguro que aquesta és una versió molt resumida del nostre a dia a dia!
– Què et va animar a començar a treballar a Okodia?
Després d’acabar unes pràctiques a l’ONU, el destí em va posar al davant l’oferta d’Okodia: una empresa propera, amb una visió molt fresca i vital i que apostava pel teletreball (cosa desconeguda en aquell temps). Vaig provar sort i em van donar l’oportunitat de formar-me i aportar el meu granet de sorra en un lloc que sempre havia volgut exercir des que anava a la universitat.
– Què és el que més t’agrada de la teva feina diària a Okodia?
A més de que cada dia és una aventura que no saps què t’oferirà, m’encanta el fet que és una feina on interactues amb totes les parts implicades del procés: clients, traductors, companys que t’ajuden en determinades tasques… Dona peu a rebre sensacions molt boniques de molta gent. Per descomptat que hi ha moments complicats o on les coses no surten tan bé com voldries, però és molt gratificant quan un client està content no només amb el resultat de la feina, sinó amb la manera en què gestiones totes les seves peticions o les complicacions que de vegades apareixen, quan veu el valor humà que aportem a la gestió. O saber que fas tant pels traductors cada cop que els ajudes amb un problema (t’ho agraeixen compartint algun trosset de la seva vida, una fotografia, una anècdota…).
– Per què t’interessa el món de la traducció?
Des de petita, en general, notava un especial interès per la comunicació (i veure dibuixos animats en un altre idioma estic segur que ha ajudat també, hahaha). Quan vaig començar a dominar l’anglès, m’encantava la sensació de poder ajudar l’altre a entendre alguna cosa, entendre els altres quan viatjava… En essència, la traducció em sembla una tasca social d’una manera o altra.
– Què és el més curiós (estrany o agradable) que t’ha passat al llarg de tot el temps que fa que treballes a Okodia?
Com alguna cosa “especial”, en aquests anys, en alguna que altra ocasió he sortit de la rutina de la meva feina habitual com a gestora de projectes, per exemple, quan m’he reunit amb algun client potencial per exposar-li els nostres serveis, encarregar-me de la formació d’alguna companya… Com a fet anecdòtic, quan algun client t’escriu un correu electrònic dirigint-se a tu amb un nom completament diferent al teu, quan els traductors ens envien fotos dels seus fills (detalls que ens treuen sempre un somriure rere la pantalla), o aquestes vegades que rebem 8000 paraules per traduir en un parell d’hores… T’asseguro que no ens avorrim pas.
– Com descriuries el món de la traducció?
Força desconegut i incomprès. Per sort, cada cop són més les empreses que constaten la necessitat de traduir els seus productes o serveis, el valor que això té i el que aconsegueixen a canvi amb això, i es comença a conèixer la feina que hi ha darrere.
– Hi ha qui diu que el món de la traducció és difícil i molt complicat, després de tot el temps que fa que treballes a Okodia, creus que és així? Per què?
Des del punt de vista del traductor, és un món molt molt competitiu, on costa ficar el cap. Si alguna cosa he après és que, com en molts altres àmbits, actualment cal aportar un gran valor afegit perquè algú vulgui comptar amb tu. Per sort, nosaltres ens recolzem en una gran xarxa de professionals que ho donen tot per la seva feina i mostren una gran passió pel que fan. Fan fàcil el difícil.
– Quins consells donaries a les empreses que estan pensant en si han de traduir o no els seus continguts?
Crec que actualment totes les empreses aspiren a arribar al major públic possible, però no val de qualsevol manera: s’ha de connectar. Qualsevol de nosaltres escollim una empresa o una altra, per a qualsevol servei o producte, en funció del feeling que ens transmet, si ens sentim atesos i cuidats. Si una empresa tradueix el seu contingut o publica a les diferents xarxes socials en el teu idioma, t’arribarà més que una altra que sents que ha fet un nyap per sortir del pas. Els detalls sí que importen.
– Quins han estat els teus millors èxits?
A dia d’avui, m’enorgulleixo d’haver aconseguit estudiar la carrera i treballar alhora, per donar un cop de mà a casa, i de donar el millor de mi en el dia a dia.
– Quines són les teves aficions principals? A què dediques el teu temps lliure?
Una bona conversa amb una amiga, anar al teatre, viatjar amb la meva parella, m’encanten les pel·lícules d’intriga, provar nous restaurants… i tinc un vici inconfessable (ups!) pel Tetris.
– Un país on t’agradaria viure.
Sempre dic que m’encantaria viure una temporada en una ciutat amb mar. Crec que és màgia. Una ciutat on ja he viscut i que sento com casa meva és Niça.
– Hi ha algun idioma que et cridi especialment l’atenció? Per què?
M’encanta el grec! Tan musical… i més fàcil del que sembla. A la universitat el vaig estudiar 3 anys seguits i he de dir que vaig arribar a parlar-lo francament bé… Ara ja no en recordo ni tres paraules.
– Com i on et veus d’aquí a 10 anys a nivell professional?
Treballant amb la mateixa passió que avui, amb una bona conciliació amb la meva vida personal i, idealment, des d’algun lloc idíl·lic a peu de platja 🙂
