Hi ha moments de l’any en què un té més temps per gaudir d’un bon llibre. Les vacances en són un. Sabíeu que la majoria dels llibres que es llegeixen a Espanya provenen de l’estranger? Sí. I tu hi pots accedir gràcies a la traducció literària.
Errors imperdonables en la traducció literària
No obstant això, de vegades, el que semblava un bon llibre ens deixa amb un regust una mica amarg. I això es deu al fet que l’editorial no ha recorregut a traductors professionals i especialitzats en traducció literària. Quan això no es fa, es corre el risc que la destrossa sigui descomunal. Una mala traducció literària pot destrossar un bon llibre? Indubtablement sí. Avui parlarem d’alguns errors en la traducció literària que han fet història.
Cal tenir en compte que per poder traduir és fonamental conèixer no només la llengua, sinó també la cultura que transmet, el seu entorn i el seu temps. Si no és així, es corre el risc de naturalitzar el text, és a dir, d’adaptar-lo massa a la cultura d’arribada. Si es comet aquest error es traeix en ressonàncies culturals fenòmens que són propis de l’origen.
Per fer una bona traducció de l’obra, l’acció de llegir i descobrir el llibre com a lector és simultània a la de traduir-lo. En acabar hi ha un temps de correcció que dona l’oportunitat de donar coherència formal a tot el conjunt, a qüestions com escollir per a la mateixa paraula amb el mateix significat el mateix concepte en la traducció. Però altres vegades el llibre necessita una lectura prèvia per poder tenir una visió de conjunt abans d’elaborar-ne l’homònim.
Traduccions literàries que han fet història entre els lectors
Hi ha llibres en què la traducció literària ha deixat molt a desitjar i que ha despertat les crítiques dels lectors. Un d’ells és ‘Memòries del subsol’, de Dostoievski. La traducció que es va fer d’aquest volum va fer inintel·ligibles molts dels pensaments de l’autor.
Una altra de les obres que ha rebut moltes crítiques per la traducció no literal ha estat ‘La soledad de Charles Dickens’ o la traducció a l’anglès de la trilogia d’Stieg Larsson, qualificada de “penosa”.
Sens dubte, si no confiem aquesta feina a traductors professionals, es corre el risc que una excel·lent obra literària quedi destrossada i no obtingui l’èxit esperat en mercats internacionals.
