Les xarxes socials van plenes d’errors de traducció dignes de mem, de manera que havíem de dedicar una entrada a determinats errors capaços de ruboritzar fins i tot el més desvergonyit.
- Premis a la mala traducció: els Jelly Donut
- Errors dignes d’un Jelly Donut
- Compte amb la interpretació
Els Jelly Donut
Començarem amb traduccions premiades… per la seva ridiculesa. Sí, hi ha un concurs nord-americà que premia les pitjors traduccions o interpretacions de cada any.
El nostre equivalent als Golden Raspberry rep el seu nom d’una de les ficades de pota més conegudes de la història de la traducció i que va ser protagonitzada pel president Kennedy durant la seva visita al mur de Berlín el 1963.
Segons diuen les males llengües, el president va voler fer un gest d’acostament al poble alemany i va iniciar el discurs pronunciant la frase “Ich bin ein Berliner”. Lògicament, ell volia transmetre que se sentia part del poble de Berlín, però clar, d’aquí a dir que era un pastisset farcit de melmelada (jelly donut)…
Una de les empreses premiades va ser una marca de calçat força desconeguda a casa nostra: Target. L’any 2013, el creatiu de l’empresa va decidir batejar el nou model de sabates amb el bucòlic nom d’“orina”, terme que, segons el creatiu, significava en rus alguna cosa així com “pacífic” o “pau”. El traductor responsable de verificar els noms dels productes en els diferents països on es comercialitzarien no es va adonar a temps que unes sabates anomenades “pixum” tindrien poc èxit entre els clients que parlessin espanyol…
Una de les empreses de mobles i complements més famoses de món es va emportar també un “Jelly Donut”: Ikea. Com ja sabem, Ikea acostuma a posar noms de ciutats als seus models de llits, matalassos, etc. I d’aquí va venir el problema. Quan l’empresa va voler entrar al mercat tailandès, el traductor no va fixar en què el nom d’un dels llits i que al·ludia a la ciutat noruega “Redalen” equivalia en tailandès a una expressió semblant a “sexe oral”.
Errors dignes d’un Jelly Donut
Per descomptat, les xarxes estan plenes d’exemples que podrien guanyar un Jelly Donut perfectament, cosa que, per cert, no passaria si aquestes traduccions les hagués fet un traductor professional i no un traductor automàtic o el cosí que va estar vivint a París o Londres un parell de mesos.
Models de cotxes
Els noms de models de cotxes tenen una llarga trajectòria lligada a errors de transcreació. Un exemple clar és el Nissan Moco, el Mazda Laputa, el Mitsubishi Pajero o el Ford Corrida. Afortunadament, algú es va adonar a temps que aquests noms no encaixarien gaire bé a Espanya, però alguns errors es van escapar i, ara per ara, són font de somriures: Lexus LFA, Polo GT, Fiat Marea o, un dels millors, Audi Q-3.
Però això no passa només al nostre país. Prenguem el cas de l’Honda Fitta, que va arribar a Suècia, Noruega i Dinamarca l’any 2001. Països en els quals la paraula fitta forma part de l’argot i fa referència als genitals femenins. A aquesta situació, s’hi va sumar l’eslògan que acompanyava la campanya publicitària per a aquest cotxe: “Gran per dins, petit per fora”.
Una carta al director
Una de les nostres ficades de pota preferides va ser el dia en què un adjunt a la direcció d’una multinacional, que deia tenir un bon domini de l’anglès, va escriure un correu electrònic al seu director, de nacionalitat nord-americana, i va decidir redactar la carta en espanyol, la seva llengua materna, i traduir-la després amb un traductor en línia cap a l’anglès.
La multinacional en qüestió es dedicava a la venda de cotxes i, en aquest sector, és habitual que algunes de les principals distribuïdores es diguin “motores”. Quan el traductor en línia va trobar aquest terme, no va apreciar un matís semàntic tan fi, i per descomptat, va traduir el terme pel més genèric dels que apareixen al diccionari. I és que els ordinadors són bases de dades que, de moment, no estableixen relacions semàntiques com ho fem nosaltres.
Així que el missatge traduït pel traductor en línia es va enviar a la direcció de l’empresa i la resposta del director general contenia la frase següent: “M’alegro moltíssim de veure que tot va molt bé per allà vent, ja veig que ara també ens dediquem a la venda de llanxes”.
I és que la traducció de “motores” no era altra que “motorship” i el director adjunt d’aquesta empresa va fer el ridícul més espantós
Quan ‘la lies’ en una roda de premsa
Sabeu qui és l’Álvaro Morata? És un jugador de futbol. Els esportistes estan acostumats a moure’s d’un país a un altre, però si ofereixen rodes de premsa en el seu idioma natiu, una mala traducció els pot fet passar vergonya. En aquest cas, estant a Itàlia, Morata va afirmar —o així ho recull un diari d’aquest país— que va arribar desil·lusionat al Real Madrid perquè l’havien tractat com un nen. I és clar, es va armar un bon escàndol. Va haver de sortir un dia després públicament a matisar les declaracions. “Va ser un error de traducció”, va assegurar.
Comarques catalanes?
Coses de la traducció automàtica. Què diries si un dia llegeixes al BOE que tres de les comarques de la teva Comunitat es diuen d’una manera diferent? Quin tros d’error! Un error tècnic del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies a l’hora de revisar la versió en castellà d’un document ha propiciat que tres comarques catalanes hagin aparegut rebatejades al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE): la Noguera, la Garrotxa i el Maresme. El traductor automàtic del departament va canviar la Noguera per Nogal, la Garrotxa per Breña i el Maresme per Marisma i ningú no va detectar els tres errors. Això no hauria passat d’haver contractat els serveis d’una agència de traducció a Barcelona.
Directe a la presó
I sí. Una mala traducció també et pot portar a la presó. En aquest cas, un palestí va ser detingut per un error de traducció de Facebook. L’algoritme va reproduir l’expressió “ataqueu-los” en hebreu quan havia escrit “bon dia” en àrab a la seva pàgina de la xarxa social.
Compte amb la interpretació
Per acabar aquesta entrada, volem obrir el meló dels discursos de famosos espanyols, molts polítics, with a relaxing cup of cafè amb llet in la plaza Mayor. No cal que diguem més, no?
Tothom sap que la classe política espanyola no es prodiga gaire en cap altra llengua que no sigui la seva pròpia. Si bé és cert que l’espanyol és una de les llengües més potents a nivell mundial, això no treu que els representants institucionals d’aquest país (i de tots) disposin de prou eines per defensar-se en els fòrums internacionals.
Puntualitzem: no volem, evidentment, acabar amb la tasca de l’intèrpret (cosa que, dit sigui de passada, ens sembla força utòpica), sinó que defensem que aquells que representen els interessos dels ciutadans en l’esfera global han de tenir un mínim de competències lingüístiques en altres llengües internacionals. I no es tracta de convertir-se en Shakespeare d’un dia per l’altre.
Del que es tracta és d’evitar situacions compromeses com les del bonsai de Zapatero o del sonat discurs d’Ana Botella davant el Comitè Olímpic Internacional, de les que puguem exportar alguna cosa més que el concepte vergonya aliena i ser capaços de comprendre el missatge i d’expressar una opinió en una altra llengua. De fet, no ho diem nosaltres, ho diu Androulla Vassiliou, Comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, amb la seva proposta de llengua materna + 2 per a tots els europeus. Incloent-hi Sergio Ramos. No s’exigeix un C2 en tres idiomes, però sí que seria enriquidor poder entendre i ser entès en un altre idioma, més si aquest es considera la llengua franca (com a mínim de moment).
Fins que arribi aquest moment, la millor opció, la més professional, humil i encertada, al nostre parer, és contractar un intèrpret. Aquests mediadors lingüístics no només coneixen el lèxic de les dues llengües en què treballen. La seva capacitat de concentració, retenció i agilitat mental, així com el domini de les tècniques verbals i no verbals està molt per sobre de la mitjana. I la seva curiositat i cultura són dignes de menció i reconeixement. Que cadascú faci la seva feina de la millor manera possible.
Enllaços d’interès:
Els títols de sèries i pel·lícules, sens dubte, solen tractar-se també com a errors de traducció, encara que no són els traductors els que prenen aquest tipus de decisions, com t’expliquem aquí.
Si vols seguir una mica amb les rialles, et proposem els errors de màrqueting següents.
I per canviar de tessitura, encara que aquest article hagi tractat de forma irònica els errors, la veritat és que d’ells també se n’aprèn. Nosaltres, com a mínim, ho fem.
