Es diu Sara, va néixer a Ceuta i és una apassionada dels reptes i els desafiaments. Potser, per això, va decidir estudiar Traducció i Interpretació a la universitat. Actualment, s’ocupa de tot allò que té a veure amb l’àrea de Recursos Humans a Okodia – Grup traductor. T’animes a conèixer-la una mica més? Som-hi!
Els Recursos Humans al sector de la traducció
– Què et va animar a començar a treballar a Okodia?
Bàsicament l’ambient de treball i la flexibilitat. Es veia de lluny que és una empresa on els treballadors importen i no som només números. Després d’haver treballat al món corporatiu, això és el que més valoro en una feina la part humana.
– Què és el que més t’agrada de la teva feina diària?
Crear els nous processos és la meva part preferida, puc crear guies des de zero i elaborar materials. També m’agrada interactuar amb les companyes.
– Què és el que destacaries dels traductors professionals que treballen amb Okodia?
La qualitat de les traduccions, l’experiència demostrada i la professionalitat.
Com és el món de la traducció professional
– Com descriuries el món de la traducció?
El descriuria com una mena d’oceà que tot ho envolta. La part més gran de l’oceà és a les profunditats, està sense explorar i no és visible. Això passa amb la traducció, ocupa gran part del dia a dia, és indispensable, però ningú no se’n amoïna fins que la necessita.
– Com creus que evolucionarà el sector de la traducció els propers anys?
Crec que és un àmbit molt interessant i en què la participació humana és essencial malgrat que la tecnologia hagi avançat molt. Fins que les màquines no entenguin el llenguatge corporal, el context i el to de veu (cosa molt improbable), els traductors continuaran sent necessaris.
Així és la Sara, d’Okodia
– I com és la Sara?
Diria que soc una persona amb uns valors molt clars, advocada del diable de vegades, ja que hi ha moltes maneres de veure les coses. M’agraden els reptes i els desafiaments, però també valoro els silencis còmplices. Soc una persona de contrastos i intensa. No diria que tinc “millors” o “pitjors” qualitats, tot el que he viscut i el que soc és el reflex de les meves experiències. Avui puc dir que em trobo en un bon moment tant personal com professional.
– Què és el més important que has fet a la vida?
– Crec que el més important que he fet encara no ha passat, és a dir, sempre ens podem superar i millorar. Per posar-ne un exemple, diria que emigrar, encara que sigui espanyola de naixement, soc d’origen marroquí i fins als 14 anys vaig viure al Marroc. Va ser un gran canvi com a adolescent i estudiant, ja que vaig haver d’aprendre valencià i anglès en un estiu.
– Quins han estat els teus millors èxits?
– Aconseguir sobreviure al món laboral. Els joves no ho tenim gens fàcil i és molt difícil fer-se un lloc al món laboral sense experiència. Haver aconseguit treballar sent jove i sense experiència al seu dia és del que em sento més orgullosa.
– Quines són les teves aficions principals?
-Soc fanàtica dels musicals, tant de Disney com de Broadway o de pel·lícules. També m’agrada cantar, soc soprano, així que sempre m’apunto al karaoke. Llegeixo moltíssim, de mitjana un llibre al dia, sobretot de fantasia i aventura. També m’agrada molt escriure, però depenc molt de la inspiració i últimament no m’acompanya gaire.
– Un país on t’agradaria viure.
-Corea del Sud.
– Hi ha algun idioma que et cridi especialment l’atenció? Per què?
-El coreà, he aconseguit aprendre a llegir i escriure, però soc incapaç d’aprendre’n la gramàtica, llevat que tingui una experiència immersiva al país. Em crida molt l’atenció la cultura, el menjar i la història del país. A més, és una destinació segura, neta i gairebé sense delinqüència.
– Alguna vegada t’has posat una meta o objectiu i no l’has pogut assolir? Quan va ser i què va passar?
-Podria fer servir l’exemple anterior, em vaig posar l’objectiu d’aprendre coreà, però no en vaig ser capaç. No esperava que la dificultat de l’idioma fos tan gran ni molt menys que calgués un esforç tan gran per aprendre’l.
