“Martínez nacen todos los días”. Recordes aquest eslògan? El va fer sevir una coneguda firma de brioixos i va estar en boca de tots (mai millor dit) força temps. A més de simpàtica, aquesta frase publicitària és molt certa perquè quants Martínez coneixes? I Pérez, González, Álvarez, Hernández, Méndez, Sánchez, Rodríguez? Avui parlarem d’uns cognoms molt especials, els patronímics.
Què són els cognoms patronímics?
Un cognom patronímic és aquell que, modificat, fa al·lusió directa al nom propi de l’antecessor comú a aquesta família o llinatge. En espanyol normalment es formen afegint el sufix –ez al nom propi, malgrat que també en podem trobar alguns que acaben en –az, -oz o -iz com Alcaraz, Muñoz o Ruiz.
Amb un exemple ho veurem millor: en un moment de la història, hi va haver un senyor anomenat Martín que, com tothom, desitjava que els seus conciutadans sabessin que tenia un fill. D’aquesta manera, al seu fill se’l coneixia per dos noms, el propi i el del seu pare lleugerament modificat: Martínez.
Hi ha moltes teories lingüístiques sobre l’ús d’aquests sufixos que suposadament es podrien traduir com a “fill de”. Alguns experts apunten que és una herència de l’extint idioma gòtic, la llengua que parlaven els antics visigots. Altres teories afirmen que l’ús sobretot del sufix -ez és un préstec de l’èuscar que, a través del poderós Regne de Navarra, va influir decisivament en la cultura de la península ibèrica fins al segle XI.
D’on sorgeixen els cognoms patronímics?
Els cognoms patronímics no són exclusius de l’espanyol, ja que el desig de l’home de ser recordat a través de la història és comú a totes les cultures i les llengües. A gairebé tots els idiomes trobem cognoms que busquen perpetuar un llinatge familiar. A l’antiga Roma, per exemple, s’acostumava a anomenar els fills pel genitiu del pare (amb “p”, només el pare, la mare no comptava). D’aquesta manera, el fill de Petrus va passar a ser Petri o el fill de Cayus va ser conegut com a Cayo.
Una dada curiosa: fins no fa gaire temps, els patronímics no s’heretaven de generació en generació. A l’Espanya del segle XI, per exemple, el fill de Rodrigo seria Rodríguez de cognom, però el seu fill podia ser González de cognom, perquè portaria el patronímic derivat de Gonzalo, el seu pare. Massa confús?
Com són els cognoms patronímics a Europa?
A la nostra agència de traducció no parem d’aprendre i ens encanta que aprenguis amb nosaltres, per això no volem acabar aquest post sense explicar-te algunes curiositats sobre els cognoms patronímics a Europa. Segur que després de llegir el que segueix no miraràs els cognoms amb els mateixos ulls.
Sabies que a França també es fan servir cognoms patronímics, però aquests no s’identifiquen amb un prefix o sufix concret? Per exemple, Martin, el cognom més estès en aquest país, significa “fill de Martí”.
Per contra, si anem una mica més a l’Est, a Alemanya, els patronímics més populars són els de procedència escandinava (acabats a “sen”, com Hansen). La majoria dels cognoms en aquest país fan referència a professions, com el més popular, Müller (que significa “moliner”).
Si viatgem a Itàlia, el patronímic més emprat és la preposició “Di” o “De”: Di Carlo, Di Giovanni, De Rossi… Mentre que als Països Baixos és “Van”: Van Bommel, Van Basten, Van der Vaart.
T’ha semblat útil aquest contingut? Si vols explorar més curiositats idiomàtiques, fes clic en aquest enllaç.
