Quan rebem una visita breu diem que ens han fet «la visita del metge», de la mateixa manera que parlem de «lletra de metge» quan una cal·ligrafia és poc clara. Però només és la lletra el que ens costa comprendre dels metges?
Les escasses nocions mèdiques del ciutadà comú no es poden comparar ni de bon tros amb el coneixement dels professionals de la medicina, però hi ha alguna cosa més que fa que la comunicació entre metge i pacient no sempre flueixi. I és precisament la presència de paraules que provenen d’altres idiomes.
[Sharer]Per començar, trobem tots aquells noms de mals i malalties que provenen del llatí que, a causa del desconeixement de l’idioma, poden infondre por amb tan sols escoltar-les. Per posar un exemple, si a la visita al podòleg et diagnostiquen hallux valgus pot ser que, d’entrada, el nom et faci una mica de por i se’t faci un nus a la gola o t’entri una suor freda. No obstant això, la sensació d’alleujament que se sent quan se sap que es tracta del galindó de tota la vida fa d’un relaxant muscular potent.
Qui ens havia de dir què el grec clàssic és també un dels idiomes estranys que més es fan servir diàriament en medicina? I no perquè a la propera visita, el metge de capçalera ens faci el diagnòstic —paraula que ve del grec, sense anar més lluny— com en Varoufakis, sinó perquè molts termes mèdics i de biologia provenen d’aquesta llengua, entre ells estan neuràlgia, genètica, ginecòleg, pàncrees, pneumònia, dermatòleg i teràpia. Et sonen?
El mateix passa amb malalties que reben el nom de qui les va descobrir o va descriure per primera vegada. En aquest sentit, ens preguntem fins a quin punt és necessari dir-li a un nen de deu anys a la consulta del metge que té la malaltia d’Osgood-Schlatter, combinació dels cognoms d’un traumatòleg nord-americà i d’un cirurgià suís, quan és molt més efectiu dir-li: «No t’amoïnis, petit, que és el típic mal de genolls del creixement. El teu pare també ho va tenir». No cal anar sembrant el pànic entre els més petits. El cas és que, amb un toc d’humor, tots aquests són exemples del poder indiscutible de la paraula.
Al vessant més alternatiu de la medicina estan agafant cada vegada més protagonisme la medicina i les teràpies tradicionals xineses i, amb elles, ens arriben multitud de paraules i noms nous, com és el cas del Qi Gong. D’aquí uns anys, el nostre idioma segurament s’haurà enriquit molt més amb la influència d’aquesta llengua.
És una pena que no parem més atenció a la riquesa del llenguatge, a la influència d’uns idiomes en uns altres, a l’etimologia de les paraules i, com no podia ser d’altra manera, a la importància de la traducció mèdica com a mitjà per fer arribar la informació a moltes més persones. Però, en qualsevol cas, d’això ens podem encarregar a Okodia i estarem encantats de fer-ho.
I és que als metges no hi ha qui els entengui.
