Una de les dificultats més grans que troben els poliglots i traductors és també una de les més divertides: descobrir com traduir l’humor a múltiples idiomes. Pot ser un repte exasperant, però per què és tan difícil? L’humor implica molt més que el coneixement lingüístic tècnic. Si bé és essencial entendre l’estructura gramatical d’un idioma, de vegades no n’hi ha prou amb això.
Traduir textos d’humor: tot un repte
Imagina que et trobes amb un grup d’amics parlant el teu segon idioma. Segueixes la conversa perfectament… fins que algú diu alguna ocurrència i tots esclaten a riure. Et quedes estupefacte, et preguntes què acaba de dir mentre proves de determinar què ho fa tan graciós.
Et sona? Doncs no estàs sol. I no ets només tu, t’ho prometo. És només que, per molts verbs irregulars que memoritzis, cap llibre de text no t’impartirà un sentit bilingüe de l’humor.
En el cas de la traducció professional, aquest problema es magnifica. Quan es tradueix qualsevol text que tingui la intenció d’entretenir, és probable que inclogui un o dos acudits. Articles de revistes, textos publicitaris, obres literàries… tots aquests formats fan servir l’humor d’una manera o altra. En qualsevol tipus de text, un joc de paraules enginyós o una referència cultural enginyosa poden suposar un repte monumental. Com es pot preservar el mateix sentit de l’humor amb paraules diferents, per a una audiència amb un context diferent? Els traductors professionals saben bé com fer-ho.
Tipus comuns d’humor lingüístic i les dificultats que plantegen:
1- Jocs de paraules
En aquest cas, la font del problema és força òbvia. Si un acudit es basa en les propietats de les paraules que el componen, és força difícil transmetre la mateixa idea utilitzant paraules completament diferents. Com a traductor de màrqueting, el millor és pensar en paraules similars en l’idioma de destinació que es puguin combinar de manera igualment enginyosa.
En primer lloc, determina l’estratègia que fa servir el text font. És al·literació? Un joc de paraules? Aprofita una paraula amb dos significats diferents? Quan entenguis l’estructura de l’acudit, pots començar a formular-ne un de nou en l’idioma de destinació. No és fàcil, però amb una mica de creativitat i alguna llibertat lingüística aconseguiràs miracles multilingües.
2- Rimes
Potser això és tècnicament un tipus de joc de paraules, però és prou difícil per merèixer la seva pròpia subsecció. Les rimes existeixen en tots els idiomes, sí, però les parelles de rimes en un idioma no són pas equivalents en un altre. Si de debò vols oferir la millor traducció possible, hauràs de trobar el teu poeta interior… i el teu diccionari de sinònims.
L’estratègia més senzilla és pensar en tants sinònims com sigui possible per a les paraules en qüestió, fins que en trobis dos que rimin. De vegades és impossible, però si ho pots aconseguir, et sentiràs (i amb raó) com un geni.
3- Referències culturals
Tot traductor, i parlant d’un segon idioma, sap que una bona part d’entendre un idioma és comprendre’n el context cultural. Això és més evident encara quan es tracta d’acudits. Si la gràcia fa referència a un polític local, a un esdeveniment històric o a alguna cosa que només és familiar per a una comunitat en particular, serà incompresa pels estrangers.
A l’hora de traduir, de vegades cal prendre decisions difícils. Deixar la referència tal com està i esperar que l’audiència l’entengui? Canviar-la per una de diferent que s’ajusti a la seva pròpia cultura i comuniqui una idea similar? O simplement eliminar-la?
Si s’opta per la segona opció, cal estar molt familiaritzat tant amb la referència original com amb la cultura del públic objectiu. Intentar determinar l’essència de l’acudit: per què és graciós? Això és el que el professional ha de mantenir amb la nova referència. Encara que es parli d’una persona o un esdeveniment totalment diferent, és probable que el professional pugui conservar el mateix significat.
Per altra banda, hi ha la possibilitat que si es canvia la referència, el text no tingui sentit. En aquest cas, és possible que s’intercali una explicació. Un parèntesi amb alguns detalls seleccionats pot fer meravelles; d’aquesta manera, se’n conservarà tot el significat, però es donarà al lector l’ajuda addicional, la petita empenta, per entendre’l.
