Diverses llengües europees figuren entre les més parlades del món. L’anglès, l’espanyol, el francès i el portuguès es troben al top ten mundial. Però què saps dels idiomes europeus? T’ho expliquem tot en aquest article.
Història dels idiomes europeus
A Europa hi ha 24 llengües oficials, mentre que en tot el continent es parlen fins a 200 llengües. Pot semblar poc en comparació amb altres continents. A l’Àfrica, per exemple, es parlen entre 1.500 i 2.000 llengües. No obstant això, les prop de 200 llengües d’Europa segueixen abastant una enorme varietat. Podem veure per què és així si ens remuntem als orígens.
Com van evolucionar les llengües d’Europa
La majoria dels parlants de llengües europees actuals —el 94 %, segons Cambridge University Press— parlen una llengua que descendeix del protoindoeuropeu. És la llengua que va donar origen a l’enorme família de llengües indoeuropees.
No obstant això, el protoindoeuropeu no va ser la més antiga de les llengües d’Europa. Les llengües antigues del continent s’han perdut sobretot a causa de la manca de registre abans de la seva extinció. L’única excepció és el basc, una llengua aïllada que descendeix dels orígens lingüístics preindoeuropeus d’Europa.
Des del punt de vista geogràfic, es creu que les llengües indoeuropees es van originar en algun lloc de l’oest d’Àsia Central, encara que, un cop més, és difícil fer aquestes afirmacions amb certesa, a causa del pas el temps.
Famílies lingüístiques europees principals
Les llengües d’Europa es poden dividir en tres subgrups principals: l’indoeuropeu, l’uràlic i el basc. Descobrim-los!
Indoeuropeu
L’indoeuropeu és, amb diferència, el més gran dels subgrups lingüístics europeus i engloba les llengües romàniques, germàniques, eslaves, bàltiques, celtes, hel·lèniques, albaneses i armènies. Entre totes, aquestes llengües són parlades per la gran majoria dels europeus.
Llengües romàniques
L’espanyol, el portuguès, el francès i l’italià són les llengües romàniques més parlades. Quant al nombre de parlants nadius, l’espanyol és la segona llengua més parlada del món (després del xinès), amb 471 milions de parlants nadius. La majoria es troba a Amèrica de Sud i Central, mentre que a Espanya hi viuen 43.300.000 de castellanoparlants i a Estats Units 41,5 milions. Pel que fa al nombre total de parlants (parlants nadius més parlants de segona llengua), l’espanyol ocupa el quart lloc mundial, amb 543 milions de parlants repartits arreu del món. Pots llegir més informació sobre els països de parla hispana en l’enllaç següent.
El portuguès, per la seva banda, compta amb 232 milions de parlants nadius arreu del món, la qual cosa el converteix en el sisè idioma més parlat del món. Amb un total de 258 milions de parlants, ocupa el novè lloc al món.
Tot i que el francès no figura entre els deu primers quant al nombre de parlants nadius, un total de 267 milions de parlants el situa com la setè idioma més parlat del món.
Altres exemples de llengües romàniques són el català, l’occità i el romanès.
Llengües germàniques
L’anglès és la llengua més parlada de la branca germànica de l’arbre genealògic europeu. Els seus 370 milions de parlants nadius el converteixen en la tercera llengua més parlada del món, mentre que els 1.338 milions de parlants totals el converteixen en l’idioma més parlat del món si es tenen en compte els parlants d’una segona llengua.
Altres llengües germàniques molt parlades són l’alemany, l’holandès, el bavarès, el suec, el danès, el noruec, el flamenc i l’afrikaans.
Llengües eslaves
La branca eslava del grup de llengües indoeuropees inclou el rus, l’ucraïnès, el polonès, el bielorús, el txec, el búlgar, el croat, el serbi i l’eslovac, entre d’altres. La més parlada és la russa, que és la vuitena llengua més parlada del món pels seus parlants nadius (154 milions de persones parlen rus com a primer idioma). També és la vuitena més parlada pel total de parlants, amb 258 milions.
Llengües bàltiques
El grup de llengües bàltiques, molt més reduït, inclou el lituà i el letó.
Celta
Les llengües celtes d’Europa inclouen el gal·lès, el còrnic, el gaèlic i el bretó. Aquestes llengües descendeixen el bretó comú, que es parlava a tota la Gran Bretanya durant l’Edat de Ferro. Per tant, són algunes de les llengües més antigues d’Europa.
Hel·lènic
El grec, amb 13,5 milions de parlants, és l’única llengua hel·lènica de la família indoeuropea.
Albanès
Igual que el grec, l’albanès també té la seva pròpia branca al mapa lingüístic d’Europa. Als Balcans hi viuen uns sis milions de parlants nadius d’albanès.
Armeni
L’última llengua d’Europa dins de la família indoeuropea és l’armeni, que té uns 6,7 milions de parlants nadius.
Les llengües uralianes a Europa
Les llengües uralianes, una altra de les famílies lingüístiques europees importants, inclouen dos grups diferents. El grup de les llengües fineses inclou el finès, l’estonià, el sami, el mari, el moksha, l’erzyz, el komi i l’udmurt. El grup úgric, per la seva banda, conté l’hongarès, el kanty i el mansi. Les llengües samoiedes també estan classificades com llengües uralianes d’Europa.
Èuscar
L’altra família lingüística europea diferenciada és l’èuscar. Només conté l’èuscar, com a llengua aïllada, tot i que la llengua té cinc dialectes principals. L’èuscar es parla al País Basc, que inclou els Pirineus més occidentals de nord d’Espanya i el sud-oest de França.
La gramàtica de l’èuscar és notablement diferent a la de la majoria de les llengües europees, perquè té uns orígens diferents. No obstant això, l’idioma ha estat molt influenciat per les llengües romàniques que es parlen a les regions circumdants i n’ha agafat fins al 40 % del vocabulari.
