Com a tots els països, els habitants de les diferents zones del lloc en qüestió es caracteritzen per posseir una forma de parlar moltes vegades inconfusible. N’hi ha prou amb poques frases per ubicar a la nostra agència de traducció de Barcelona un parlant a Madrid, Andalusia, Canàries, Galícia… De vegades és l’accent, d’altres per pronunciar d’una determinada forma una lletra o sèrie de lletres. És el cas de, per exemple, els catalans ilaseu característica doble ele catalana.
Potser, i només potser, la raó d’aquesta pronunciació la trobem en una grafia pròpia de l’idioma català, la doble ele o ele geminada: l·l. Tot i que aparentment s’assembla a la “ll” castellana, és completament diferent, també en so. No obstant això, per fer comparacions, seria el mateix so que la forma gràfica “ll” italiana i “ł” polonesa.
Així és la grafia de l’ela doble en català
El primer tret diferenciador és la seva grafia, aquest puntet diminut que hi ha entre les dues lletres i que és molt important (en aquest cas la mida sí que importa). Aquest punt s’anomena punt mitjà o punt alçat i forma part de la llengua catalana des del començament del segle passat (1913). Aquest punt compleix una funció fonamental ja que és precisament la seva introducció la que marca la diferència de pronunciació entre l’elegància i l’elegida.
Algunes persones hispanoparlants que s’inicien en el català –o els mals estudiants– tendeixen a utilitzar la “l·l” en els mateixos casos que la “ll”, segurament per la seva influència gràfica espanyola. Vegem algunes regles generals que ens poden ajudar a no confondre-les.
Els traductors professionals de la nostra empresa de traducció estan acostumats a treballar amb documents en català, per això la doble ele no serà un problema per a nosaltres.
Curiositats sobre la doble ele catalana
- En català s’escriuen amb ele geminada algunes paraules que comencen per:
al: al·lèrgia (al·lèrgia), al·licient (al·licient)…
Il: il·luminar (il·luminar), il·lusió (il·lusió)…
col: col·lidir (col·lisionar), col·legi (col·legi)…
I també els numerals que comencen per “mil” excepte milió (milió).
- S’escriuen amb ele geminada les paraules que acaben a:
el·la: passarel·la…
il·la: goril·la…
Una curiositat: el punt mitjà sí que és al teclat espanyol del nostre PC.
Es troba justet a sobre del número 3 i es marca prement la tecla “shift”.
No confondre en escriure-la amb el punt normal o amb el guió mitjà, que tantes vegades veiem (malament) escrit en rètols i documentació.
Com es pronuncia l’ela doble en català
Ja hem parlat algun cop de com és l’ela doble catalana per escrit, però com la pronunciem? Els intèrprets de català ens recorden que el so és com hauria de sonar la ll en castellà. Tot i això, val a dir que en espanyol, la majoria pronuncia la ‘ll’ com si fos ‘y’. Al contrari, en català, en aquelles paraules en què apareix un puntet entre l’ela doble (l·l) —és a dir, l’ela geminada— la pronunciació és com dos eles independents.
Fa alguns anys, la pronunciació de l’ela doble catalana va generar alguna disputa entre la Real Academia Española de la Llengua (RAE) i els catalans. La notícia va tenir repercussió nacional en diversos diaris. La RAE recomanava a través del seu compte de Twitter que l’ela doble es pronunciés com una única ela.
La controvèrsia va començar quan un usuari de Màlaga preguntava a la institució per la pronunciació de l’ela doble catalana en aquelles paraules acabades en -ll. El més comú seria provar de pronunciar-la com es fa en català, però la RAE considerava a la seva piulada que això suposaria massa esforç per als parlants d’espanyol, per la qual cosa en principi recomanava que es pronunciés com si fos una única ela.
