Wikipedia
A l’entrada del mes passat, amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Els Venjadors: l’era d’Ultron, al diari ABC, Juan Gómez-Jurado va publicar un article d’opinió titulat «Venganza contra la traducción» en què critica el doblatge i els traductors.
La traducció i doblatge de pel·lícules és un tema que ha creat una gran controvèrsia els últims anys . Els defensors de les pel·lícules subtitulades, com ara Juan Gómez-Jurado, defensen que el doblatge de les pel·lícules i sèries enganya l’espectador, que canvia el sentit d’algunes parts de la pel·lícula per una mala traducció, que es perden matisos de l’actuació i, fins i tot, diuen que és el responsable del baix nivell del domini d’altres idiomes al nostre país, sobretot de l’anglès, a diferència d’altres països.
Lluny de seguir creant polèmica, des d’Okodia volem explicar-vos el procés de traducció d’una pel·lícula o de qualsevol material audiovisual perquè pugueu entendre a què es deuen alguns d’aquests errors de traducció i doblatge.
Una mica d’història
Alguns detractors del doblatge afirmen que el doblatge de pel·lícules és un invent del franquisme que tenia la finalitat de censurar algunes parts de pel·lícules que podien anar en contra de l’ideari franquista. Però res més lluny de la realitat.
En realitat, la traducció i doblatge de pel·lícules va venir de la mà del cinema sonor. Al principi es van començar a subtitular les pel·lícules que venien dels Estats Units o d’altres països, però en aquella època no tothom era capaç de llegir els subtítols o mantenir el ritme de lectura que es requeria. Per aquest motiu, les grans productores de l’època van decidir doblar les pel·lícules que produïen a diferents idiomes. Gràcies a aquesta mesura, molts espectadors van poder accedir i gaudir de totes aquestes pel·lícules.
Aquesta mesura va donar lloc a una gran indústria paral·lela de traducció i actors de doblatge.
Procés tipus de traducció d’una pel·lícula
/Nota: pretén ser una explicació molt resumida d’aquest procés i que en molts casos hi ha matisos i subprocessos; no s’ha de prendre al peu de la lletra/
En el procés de traducció i doblatge d’una pel·lícula intervenen molts professionals i és un procés molt ben estructurat des de la productora de la pel·lícula.
Aquí us en farem un breu resum perquè pugueu comprendre a què es deuen alguns d’aquests errors de traducció.
En un primer moment (compte, que això no sempre és així), al traductor li arriba des de la productora un arxiu de text en el qual s’estableixen els subtítols i el temps en què es diran.
Segons el tipus de pel·lícula, el llenguatge serà d’una manera o d’una altra. Si és una pel·lícula infantil o juvenil l’idioma serà més col·loquial, ple de tocs d’humor i dobles sentits. Si és una pel·lícula adulta, el llenguatge serà més formal, però segons la temàtica també pot estar ple de girs de l’idioma.
Aquests girs i frases col·loquials cal traduir-los tenint en compte que allò que li arriba al traductor són simplement els subtítols, per la qual cosa, en general, caldrà escurçar i donar-los un context especial perquè es puguin entendre en el nostre idioma. A més el traductor ha de fer la traducció tenint en compte la tècnica de doblatge, lip sync o voice over, és a dir, posar la veu del doblador sobre la de l’actor, per la qual cosa han de concordar tant els textos com la veu. D’aquesta manera, el traductor ha de tendir a seleccionar els significats prioritaris dels textos de tal manera que l’espectador pugui entendre el fil conductor de la pel·lícula.
Aquesta és l’explicació d’alguns canvis del guió que esmenta Juan Gómez-Jurado en el seu article. En cap moment la finalitat és censurar o canviar el significat d’una frase, sinó adequar-la al sentit general de la pel·lícula i al moviment de llavis de l’actor.
Per acabar el nostre article, volem compartir amb vosaltres un vídeo que va emetre La Sexta 3 fa un temps, en el qual ens mostren alguns d’aquests errors de traducció i aprofundeix una mica més en el que us hem explicat en el nostre article.
