Vivim envoltats de paraules que no provenen del català. Si ho penses bé, moltes de les paraules que fas servir en el teu dia a dia són anglicismes. Curiosament, la majoria s’utilitzen en una versió castellanitzada o catalanitzada que no ens diu gran cosa, o res, perquè realment no se n’ha fet una traducció. Això per què passa?, et preguntaràs. Primer, perquè som molt d’importar paraules d’altres idiomes i, segon, perquè la traducció de molts d’aquests vocables és complexa.
Què són?
La quantitat d’anglicismes —paraules provinents de l’anglès que hem adaptat com préstecs en el nostre idioma— que hi ha ja en castellà segurament supera la de pokémons que envaeixen els nostres carrers i places. No sabem si aquesta comparació és exagerada, però la veritat és que l’ús dels anglicismes és, sovint, desproporcionat. A Okodia, com empresa de traducció, ens interessa el pes d’aquestes paraules en el nostre idioma i l’ús que en fem els parlants. Amb aquest article volem reflexionar sobre la conveniència de la traducció dels anglicismes.
Molts missatges —orals o escrits— que veiem diàriament estan farcits d’anglicismes i són moltes les parcel·les de la nostra vida diària en les quals són especialment nombrosos: tecnologia, publicitat, cuina, esport o negocis, per exemple. Calen tants préstecs lingüístics? L’ús desproporcionat d’anglicismes empobreix i debilita el bon coneixement del nostre idioma?
Alguns exemples
Només si estàs online pots fer servir el chat i fa molta ràbia quan s’acaben les piles del mouse, quan se’t fa malbé l’ordinador sense haver fet back-up i quan esborres el mail sense voler.
A la cuina ja no fem magdalenes —paraula d’origen francès— perquè els cupcakes, juntament amb els seus toppings i els seus frostings, els han robat protagonisme.
I què passa amb els nostres adolescents? Els que es comuniquen a través dels wasaps sempre correctíssims —mot admès per la RAE— i que sempre estan on fire i van a full. O els no tan joves, que es debaten entre l’estil vintage i el hipster. O els pares novells, que porten els nens a fer-se fotos d’estudi new born i smash cake. Segurament ens sona tot molt més glamurós si ho sentim en anglès.
Però els anglicismes no són pas nous: els penaltis i els córners són molt vells, per posar-ne un exemple. Fa unes quantes dècades, de la mà de l’Eva Nasarre, vam conèixer els escalfadors dels vuitanta i l’aeròbic, que va arribar a la nostra llengua per quedar-se, tot i que actualment són l’spinning i el running els que estan de moda. No sabem si fer exercici amb la bicicleta estàtica i sortir a córrer són menys efectius.
Entre els anglicismes que fem servir a diari destaca ‘stalkejar’. El fan servir sobretot els amants de la tecnologia i els joves l’usen cada vegada més. Però… saps el significat exacte d’aquesta paraula? Si vas a un diccionari d’anglès-català, una de les definicions que s’ofereix està relacionada amb xafardejar o tafanejar, però d’una manera obsessiva.
Stalkejar està molt relacionat amb l’ús de les xarxes socials.Fa al·lusió a l’acció de vigilar, espiar a les xarxes socials. Seria com ‘assetjar’, destaquen des de la Fundéu. L’has utilitzat gaire últimament?
Avui dia també s’ha posat molt de moda l’ús de fakenews. La traducció literal seria ‘notícies falses’. Però de debò és correcte dir ‘notícies falses’? No del tot, ja que en castellà sí que hi ha una traducció més apropiada per a aquest anglicisme: bulo. I en català tenim: engany, farsa, bola o, directament,mentida.
Compres molt a les botigues virtuals? Si és que sí, segur que estàs més que familiaritzat amb un altre dels anglicismes més comuns i que menys es tradueixen. Es tracta de shipping. Segurament, la primera vegada que vas veure la paraula et vas quedar una mica en xoc sense saber molt bé a què feia al·lusió. Doncs bé, està relacionada amb el transport, més aviat amb l’enviament d’alguna cosa.
Anglicismes que no es tradueixen
Per què hi ha algunes paraules de l’anglès que es tradueixen i d’altres que no? Aquesta és potser la primera pregunta que hauríem de respondre. La veritat és que generalment les paraules se solen deixar com estan en el cas que la traducció sigui imprecisa. És el que passa amb paraules com CEO, copyright ostartup.
Està clar que pel fet de ser una llengua viva en un món ràpid, el nostre idioma adopta paraules noves contínuament, però tot és bo en la seva justa mesura. Recórrer als anglicismes amb criteri és una cosa i fer-ho perquè no ens queda més opció, perquè ja se’ns ha oblidat o en desconeixem l’equivalent, és una altra ben diferent. Si voleu riure una estona no us perdeu el vídeo que la RAE va preparar per lluitar contra els anglicismes o, com a mínim, per provocar un debat sobre el tema. Potser l’ús d’aquestes paraules se’ns ha anat una mica a tots de les mans. Ha arribat un moment que sembla que si no fem servir un anglicisme cada tres paraules no som tan cool, és a dir que venim directament de l’any de la picor.
Què en penseu vosaltres, del tema? Esperem el vostre feedback, que sempre ens provoca un bon feeling. És a dir, esperem els vostres comentaris, reaccions i aportacions que tan bé ens fan sentir i que tant ens omplen i agraden. Des d’aquí et recomanem que sempre que hi hagi un equivalent en català per a un anglicisme, el facis servir. No desprestigiem el nostre idioma!
Enllaços d’interès
Traduir els noms propis, sí o no?
Les sèries més populars i per què mai no triomfaran amb un títol en espanyol
