Sent un amor profund pels idiomes i una fascinació pel món de la traducció. Des de fa 3 mesos, la Sonia forma part de la petita-gran família d’Okodia – Grup traductor i està encantada de treballar com a gestora de projectes. Assegura que un dels aspectes que més li agraden de treballar a Okodia és poder parlar amb gent de diverses parts del món sense haver de moure’s de casa. Avui descobrim més sobre la nostra companya.
– Per què t’interessa el món de la traducció?
Des de petita m’interessen els idiomes i les cultures. Després d’haver estudiat sempre a centres bilingües d’anglès, quan va arribar el moment d’escollir carrera em vaig adonar que no concebia un món on només estudiés en espanyol, encara que tenia clar que no volia ser professora. Per això, i perquè m’agrada escriure i llegir, vaig decidir provar-ho amb la traducció. I ho vaig encertar.
– Què és el més curiós que t’ha passat al llarg de tot el temps que fa que treballes a Okodia?
Sempre trobo curiosa la configuració del Word en idiomes que no es llegeixen d’esquerra a dreta, com estem acostumats. Per exemple, als documents en hebreu (es llegeix de dreta a esquerra, al revés que al català), el tabulador no s’insereix a la dreta de la paraula, sinó a l’esquerra. Fins que t’hi acostumes, és ben estrany.
– Com descriuries el món de la traducció?
A mi em sembla un món fascinant. S’aprèn moltíssim cada dia i hi ha una companyonia increïble. És una pena que sigui tan invisible. Es parla de la medicina com una carrera vocacional, però la traducció també ho és, i això es nota moltíssim.
– Quins consells donaries a les empreses que estan pensant en si han o no traduir els seus continguts?
Els diria que és qüestió de matemàtiques: com més gent et pugui entendre, més clients podràs tenir. També es tracta de mimar el client: com més fàcil els ho posis tot, més fidel serà a la marca. Una bona traducció és una inversió que es recupera amb escreix.
A nivell personal
– Quins han estat els teus millors èxits?
Hi ha gent que em diu que se sent còmoda parlant amb mi perquè sent que no els jutjaré. Hi haurà èxits més espectaculars, però si ho penso bé, del que estic més orgullosa és que la gent sàpiga que pot acudir a mi si té cap problema.
– Parla’m d’alguna situació en què hagis de prendre una decisió i assumir un risc sense conèixer l’abast de les possibles repercussions.
En realitat, mai saps al 100 % les repercussions que et pot comportar una decisió. Sense posar-nos filosòfics, cada cop que compres un regal, assumeixes el risc que no agradi, però mai no saps si serà un disgust enorme, si es resignaran o si ploraran d’emoció. Sempre pot passar alguna cosa inesperada!
– Quines són les teves aficions principals?
M’agrada molt viatjar, llegir, escriure, escoltar música i els esports en general. També sóc molt amiga de quedar-me a casa veient sèries o cuinant.
– Un país on t’agradaria viure.
N’hi ha tants… potser Canadà o Escòcia, més concretament, Edimburg. M’agrada molt l’ambient que hi ha.
– Hi ha algun idioma que et cridi especialment l’atenció? Per què?
La veritat és que cada vegada que llegeixo alguna cosa en un idioma que desconec em venen ganes d’aprendre’l, però fa molt que em ronda al cap aprendre llengua de signes. Em sembla molt curiosa i molt necessària.
