Quan un manté una conversa amb una altra persona no se sol parar a pensar si fa servir paraules del castellà, de l’anglès o, per exemple, de l’èuscar. Fas servir paraules i prou. Però no tot és tan simple com això, i és que moltes de les paraules que s’utilitzen diàriament procedeixen de préstecs d’altres idiomes, com bé saben els traductors professionals. Com a Espanya hi ha diversitat de llengües, ens centrarem en una que es parla al País Basc: el basc, eusquera o èuscar. Així doncs, avui t’explicarem quines paraules fas servir que provenen de l’èuscar.
El basc, de França
Sabies que euskera, l’èuscar, procedeix de l’arrel *eusk- «basc» i -llaura «manera»? Sembla que l’arrel *eusk fa referència a la tribu aquitana dels Ausci; d’aquí procedeix el nom de la ciutat d’Auch, situada a la regió de Migdia-Pirineus, al sud de França.
Les paraules més comunes emprades en espanyol són lehendakari (o lendakari, castellanitzat), que significa «cap de Govern basc», però també segur que has sentit parlar en els mitjans de comunicació d’abertzale (o aberzale), això és, «nacionalista basc». El substantiu abertzale, derivat d’aberri, significa literalment «patriota», tot i que en el pas al castellà ha adquirit la connotació de nacionalista basc.
Si has viatjat alguna vegada al País Basc, segur que has sentit parlar de l’ertzaina. Doncs bé, l’ertzaina és la policia territorial que depèn del Govern autònom del País Basc espanyol.
I què ens dius de la ikurriña? Sabries identificar-la? És la bandera oficial del País Basc. En basc significa «signe», «símbol» o «bandera», ja que procedeix de l’arrel *ikur, «signe», que, segons Michel Morvan, està emparentada amb l’arrel turca *kus, el significat de la qual és «veure».
I si t’agrada el bon tiberi, has de saber que en castellà hi ha un nombre considerable de paraules que estan relacionades amb la gastronomia del País Basc. Molt coneguda és la recepta de el bacallà al pil-pil, però menys conegut és que tant bacallà com pil-pil són paraules que ens han arribat a través de l’èuscar. El Diccionari de la llengua espanyola situa l’origen d’aquesta paraula en el basc bakailao, que al seu torn estaria emparentat amb el neerlandès bakeljauw. Impressionant, oi?
