Posem-nos en situació. T’imagines que Kate Middleton visités els Reis d’Espanya amb el príncep William i que durant la seva estada els reis els anomenessin ‘Catalina’ i ‘Guillem’? Potser els sorprendria al principi i, fins i tot, els faria una mica de gràcia o, potser, tindrien una reacció totalment contrària. Dit això, s’han de traduir els noms propis? T’explicarem el que en pensem a Okodia- Grup traductor.
En la majoria dels casos, no s’acostumen a traduir els noms propis. Imagina’t el caos i la confusió que hi podria haver si, per exemple, et diguessis Henry i viatgessis a Madrid i et diguessin Enrique i després vinguessis a Barcelona i et coneguessin com Enric. Aquest és un dels motius pel qual traduir els noms propis no es fa. No obstant això, hi ha excepcions.
Quan els noms propis es tradueixen
T’has adonat alguna vegada que llegint un llibre en un altre idioma els noms propis estan traduïts? En les traduccions literàries sí sol tenir sentit, més que res pel context que se li pugui donar al nom al país on s’hagi de distribuir el llibre o tingui un sentit determinat. Hi ha casos en què, per exemple, el nom fa referència a una qualitat del personatge com passa amb Astèrix i Obèlix. Sabies que el nom d’Astèrix fa referència a un ‘asterisc’ precisament per la grandària del personatge i que el del segon als ‘obeliscs’ també per com és de gran l’Obèlix?
Pokémon
Si ens remuntem a la dècada dels 90, quan aquestes criatures van començar a guanyar popularitat, probablement recordarem l’Squirtle (combinació de les paraules angleses squirt i turtle) encara que també pot fer referència a squirrel, pel tipus de cua que té aquest Pokémon i que tant recorda a la dels esquirols, o Golduck (combinació de gold i duck), tot i que té molt a veure en l’etimologia d’aquesta paraula el fet que l’or al Japó es creu que atreu la sort i augmenta les capacitats psíquiques. No obstant això, aquests són els noms que van rebre a Espanya, ja que en japonès l’Squirtle era Zenigame (tortuga d’estany) i en francès, Golduck es deia Akwakwak (de la paraula aqua i l’onomatopeia quack). No es pot negar que hi ha una tasca creativa i estudiada darrere dels noms dels pokémon. Això pot servir de prova per a aquells que encara dubten si la traducció és també un procés de creació, no creus?
Igual que algunes sagues, com El senyor dels anells, han hagut d’inventar un idioma per al seu món fantàstic, la revolució Pokémon també ha provocat la necessitat de parlar de llenguatge pokemon o abecedari pokemon, tal com podem trobar en múltiples fòrums, blogs i articles a internet. En aquest enllaç trobem un diccionari força complet de paraules en l’idioma pokemon, como shiny (pokemon mulicolor) o spinner (pokemon de gir ràpid). Com es pot veure, aquest idioma es basa molt en l’anglès, tot i que fa servir les sigles també molt sovint, així BW fa referència a Black and White i NU a Never Used, per posar un parell d’exemples.
Molts usuaris han pujat unes quantitats insòlites de material lingüístic relacionat amb aquestes criatures tan populars, como aquest vídeo en el qual un internauta explica les característiques de l’abecedari pokemon. Fins i tot per capturar algunes d’aquestes criatures, els Regis en concret, es van introduir missatges en el joc inspirats en l’alfabet Braille, com podem llegir en aquest article. Aquests exemples són mostres de l’apassionant versatilitat del llenguatge i de com cada gran canvi hi deixa l’empremta, o potser són els grans fenòmens dels quals es nodreixen del poder de les paraules?
Què podem fer, llavors? Acudir en aquests casos a la Real Academia Española pot treure’ns de dubtes. La RAE aconsella utilitzar per als noms i cognoms de les persones estrangeres el nom i cognom que tenen en els països d’origen.
Així doncs, s’han de traduir els noms propis? Per a un traductor professional això respondrà probablement al seu criteri, si es tracta de traduccions literàries o de traduccions audiovisuals és probable que sí es tradueixi el nom en alguns casos en funció del significat i context, cosa que no succeeix en tots els casos.
Enllaços d’interès
Les sèries més populars i per què mai no triomfaran amb un títol en espanyol