Avui coneixerem l’Ana María, una de les gestores de projectes d’Okodia – Grup traductor. Va estudiar un grau d’Estudis Anglesos a la Universitat d’Oviedo i un màster de Noves Tecnologies Aplicades a la Traducció a l’ISTRAD. Va començar a treballar a Okodia fa tres anys. El que van començar sent unes pràctiques s’ha convertit en tota una experiència professional. Segueix llegint i descobreix més coses sobre ella!
• Per què t’interessa el món de la traducció?
Doncs la llavor va ser una cosa tan simple com la cançó Yellow Submarine. En els primers anyets d’anglès a l’escola ens la posaven per cantar i la sensació de ser capaç de fer-ho, d’entendre algun vers lliure jo sola i poder explicar-lo/traduir-lo als meus pares em va encantar.
• Què és el que més t’agrada de la teva feina diària a Okodia?
El contacte amb diversos traductors d’arreu del món. T’ajuda a adonar-te de com de diferents poden ser els marcs de les nostres vides però, alhora, com d’interconnectat és el món, i més en els temps que corren.
• Què és el més curiós que t’ha passat al llarg de tot el temps que fa que treballes a Okodia?
Una curiositat: una traductora neerlandesa un cop ens va comentar que va comprar una casa per rehabilitar en un llogaret d’Astúries, la qual cosa em va sorprendre molt perquè era superinesperat. És una d’aquelles petites coses que et fan adonar-te que el món és ben petit!
• Com descriuries el món de la traducció?
La paraula que millor ho resumeix és “infravalorat”. Molta gent creu que només es tracta de parlar un idioma i prou, però no s’adonen de tota la investigació, imaginació i presa de decisions constant que hi ha darrere, sempre depenent del context.
• Hi ha qui diu que el món de la traducció és difícil i molt complicat, després de tot el temps que fa que treballes a Okodia, creus que és així?
Sens dubte; tot aquest temps només ha servit per reafirmar-me en això. Hi ha una infinitat de coses que donem per fet i, a l’hora de traduir, surten a la llum no només les diferències lingüístiques, sinó també les culturals. Al final, la traducció pot ser també molt subjectiva i, tot i que intentes donar el millor de tu mateixa en cada feina provant de complir les expectatives del client, no sempre ho aconsegueixes al 100 %.
• Quins consells donaries a empreses que estan pensant en si han o no traduir els seus continguts?
Que ho facin. No és el mateix arribar a un restaurant i que t’ofereixin nice with tomato a saber (clarament) el menjaràs, oi? La primera impressió i la confiança que transmet una empresa és clau i la traducció hi juga un paper essencial. I tot això obviant que la traducció et permet arribar a moltíssima més gent!
• Parla’m d’una situació en què hagis de prendre una decisió i assumir un risc sense conèixer l’abast de les possibles repercussions.
Doncs no és un exemple gaire elaborat, però en el seu moment vaig començar estudiant una carrera de ciències que no va ser el que m’esperava en un principi… i mira on vaig acabar :).
• Hi ha algun idioma que et cridi especialment l’atenció? Per què?
Ja una mica més gran, el japonès va ser el primer idioma que em va cridar l’atenció i em va fer plantejar-me de debò com de fascinant pot ser aquest món. Durant l’adolescència, internet em va permetre veure animes, llegir manga i jugar a videojocs, i era inevitable que em cridés l’atenció l’aparença tan òbviament “exòtica” de l’idioma i determinats xocs culturals que portava amb si.
• Com i on et veus d’aquí a 10 anys a nivell professional?
Espero poder seguir treballant en el que m’agrada i, si segueix sent a Okodia, doncs encara millor!
